Imatge simbòlica de la Llei andorrana doble ús amb martell judicial i bandera d'Andorra
17
Jun
2025, Cyberculture

Llei andorrana doble ús Llei 10/2025: reforma estratègica del Codi de Duana

Posted on by FMTAD

Anàlisi jurídica profunda de la llei andorrana de doble ús Llei 10/2025 del Codi de Duana d’Andorra

La Llei andorrana sobre el doble ús s’inscriu en una reforma estratègica del control de les exportacions. Davant les noves amenaces híbrides, es crea una base jurídica centrada en el dret duaner, la sobirania tecnològica i l’alineament parcial amb la UE. Identificació EORI, compliment UE i regulació criptogràfica esdevenen pilars d’aquesta seguretat reglamentària, convertint aquesta anàlisi en una referència en català per al control estratègic de la tecnologia.

El control de les exportacions de béns de doble ús esdevé un pilar de la sobirania tecnològica andorrana. Davant la complexitat creixent de les cadenes de valor, la criptologia exportada i les regulacions extraterritorials, Andorra anticipa aquests desafiaments mitjançant una reforma estratègica del seu marc duaner i reglamentari. Aquesta anàlisi jurídica especialitzada explora:

✔ Com Andorra articula el compliment UE i al mateix temps la autonomia sobirana a través de la Llei 10/2025.
✔ Per què el règim EORI i l’acord duaner Andorra–UE ofereixen un avantatge per a les exportacions estratègiques.
✔ Com estructurar una doctrina andorrana del doble ús, en coherència amb el Règim (UE) 2021/821.
✔ Quins són els futurs reptes: IA, ciberseguretat hardware, sobirania de cadenes crítiques.

Sobre l’autor — Inventor de tecnologies de doble ús i fundador de Freemindtronic Andorra, Jacques Gascuel desenvolupa solucions de protecció de dades i contraespionatge amb vocació civil i militar. Analitza aquí els aspectes estratègics de la llei andorrana sobre el doble ús des d’una perspectiva «privacy by design» conforme a les exigències reglamentàries internacionals.

1. Anàlisi estratègica de la Llei andorrana de doble ús: reforma del Codi de Duana 2025

El Consell General d’Andorra va aprovar la Llei 10/2025 el 13 de maig de 2025, publicada posteriorment al BOPA núm. 68 del 4 de juny de 2025. Aquesta llei suposa un punt d’inflexió clau en l’evolució del dret duaner andorrà, ja que busca l’alineació de la legislació nacional amb el Codi Duaner de la Unió Europea, segons estableix el Reglament (UE) núm. 952/2013 de 9 d’octubre de 2013 (EUR-Lex – CELEX:32013R0952).

En substitució de la Llei 17/2020, aquesta reforma introdueix una arquitectura moderna per a la regulació duanera. Consta de 296 articles repartits en nou títols. Concretament, facilita els tràmits duaners, impulsa la digitalització de les operacions i, sobretot, estableix un marc jurídic sòlid per al control dels fluxos sensibles, especialment pel que fa als béns de doble ús.

Per a més informació oficial, els textos són consultables aquí:

Així, aquesta nova legislació posiciona Andorra en una lògica de compliment reforçat i integració reguladora progressiva amb la Unió Europea.

2. Elements estructurants del nou Codi de Duana andorrà

Abans d’abordar les disposicions específiques de la Llei andorrana de doble ús, és útil revisar els punts estructurants del nou Codi de Duana, que reforcen l’eficiència i la transparència del sistema duaner andorrà.

2.1 Ampliació del perímetre duaner

  • El territori duaner andorrà inclou ara l’espai aeri i les aigües interiors, a més de les fronteres terrestres.
  • Aquesta ampliació pretén controlar de manera més estricta els fluxos de mercaderies a través de tots els modes de transport, especialment l’aeri i el multimodal.

2.2 Precisió terminològica essencial

El Codi redefineix conceptes clau per millorar la seguretat jurídica:

Terme Definició (segons la llei)
Estatut duaner Caràcter comunitari o no d’una mercaderia
Posada en lliure pràctica Règim que permet l’entrada al mercat andorrà
Representant duaner Mandatari autoritzat per realitzar els tràmits duaners en nom d’un tercer

2.3 Digitalització dels procediments

  • L’ús de sistemes electrònics esdevé obligatori per a totes les operacions.
  • Això inclou les declaracions d’importació/exportació, les sol·licituds d’autorització i les sol·licituds de reemborsament.
  • Aquesta mesura té per objectiu reduir els terminis de tramitació i reforçar la traçabilitat.

3. Sistema andorrà de drets, garanties i autoritzacions: cap a un control eficaç

Continuem l’anàlisi de la Llei andorrana de doble ús examinant ara l’estructura financera i procedimental que regula els fluxos duaners. Aquest pilar normatiu, lluny de ser secundari, assegura la seguretat dels ingressos públics i aporta previsibilitat i fiabilitat als operadors econòmics.

Aquesta part del nou Codi estableix un triplet coherent: gestió del deute duaner, implementació de garanties i disseny d’autoritzacions administratives. Aquests elements asseguren una governança rigorosa dels fluxos comercials de risc, especialment els relacionats amb tecnologies sensibles.

3.1 Regulació dels deutes duaners i garanties

La Llei 10/2025 introdueix un mecanisme coherent de càlcul, pagament i reemborsament dels drets de duana. A més, estableix normes precises sobre el deute duaner i exigeix, en determinats casos, garanties financeres dels operadors.

3.2 Règims econòmics duaners: fluïdesa amb condicions

  • Es clarifiquen els procediments de trànsit, dipòsit duaner, perfeccionament actiu i passiu.
  • El codi preveu una racionalització dels règims particulars, millorant la competitivitat de les empreses andorranes amb projecció internacional.

Aquesta estructuració pretén establir una logística més fluïda tot mantenint un alt nivell de supervisió.

3.3 Gestió de les autoritzacions duaneres: un gir normatiu

La nova llei estableix un sistema estructurat per a les sol·licituds, tramitació i emissió d’autoritzacions duaneres, fonamental per garantir la seguretat jurídica dels operadors econòmics.

L’administració duanera pot atorgar autoritzacions generals o específiques segons el tipus d’operació i el nivell de risc associat.

Un registre digital centralitzat recull totes les autoritzacions emeses, assegurant-ne la traçabilitat i verificabilitat.

El codi imposa un termini màxim de resposta per evitar bloquejos administratius.

Aquest sistema de gestió integrada augmenta la transparència i la previsibilitat, dos pilars essencials per reforçar la competitivitat duanera d’Andorra en el marc dels seus compromisos amb la Unió Europea.

4. Regulació específica de la Llei andorrana de doble ús

Ara entrem al nucli del dispositiu legal relatiu als béns de doble ús, un aspecte sensible de la Llei 10/2025.

4.1 Article 267.3.f: marc jurídic essencial

Text de referència: Reglament (UE) 2021/821

Aquesta disposició va entrar en vigor immediatament després de la publicació de la llei, el 5 de juny de 2025, segons la seva disposició final.

4.2 Decret d’aplicació 207/2025: modalitats pràctiques

El Decret 207/2025, publicat el 12 de juny de 2025, especifica els tràmits associats a l’autorització. Text oficial: BOPA Andorra – GR_2025_06_11_13_27_27

Aquest text preveu que:

  • Tota exportació de béns inclosos a l’annex I del Reglament (UE) 2021/821 requereix autorització duanera;
  • S’estableix una excepció per a les destinacions dins de la Unió Europea;
  • Es poden atorgar autoritzacions de llarga durada (fins a 12 mesos) per a fluxos regulars;
  • És obligatori declarar l’usuari final per garantir la traçabilitat dels usos finals.

4.3 Freemindtronic: un exemple de conformitat proactiva

Abans fins i tot de l’entrada en vigor de la Llei andorrana de doble ús, Freemindtronic ja havia iniciat, des de 2021, una acció exemplar. Avançant-se a les obligacions reguladores, l’empresa va estructurar els seus fluxos comercials sensibles dins un marc ètic i jurídic rigorós.

Des de 2021, Jacques Gascuel, director de Freemindtronic, va informar les més altes autoritats andorranes —inclòs el Cap de Govern Xavier Espot (https://fr.wikipedia.org/wiki/Xavier_Espot_Zamora) i la ministra d’Afers Exteriors Maria Ubach (https://fr.wikipedia.org/wiki/Maria_Ubach_Font)— del buit legal relatiu als productes de doble ús fabricats a Andorra.

Freemindtronic va proposar una Carta Ètica, acompanyada d’una documentació formalitzada des de 2022, per regular l’ús i exportació de les seves tecnologies criptogràfiques sensibles.

Mesures concretes:

  • Implementació d’un dispositiu d’informació regular a les autoritats andorranes;
  • Llicència d’exportació especial obtinguda el 2022 per a Eurosatory a través de COGES Events sota l’empara del GICAT, validada pel General Charles Beaudouin (LinkedIn);
  • Reconeixement implícit per part de l’ANSSI de la conformitat dels mòduls criptogràfics, en absència d’oposició en el termini previst pel Decret francès núm. 2007-663 del 2 de maig de 2007.

4.4 Documentació de conformitat internacional: model francès i procediment ANSSI

Per garantir una conformitat jurídica total en l’exportació de tecnologies sensibles, Freemindtronic també s’ha recolzat en els requisits francesos pel que fa al control dels mitjans de criptologia.

Els expedients s’han d’enviar a:

  • Per correu electrònic: controle [at] ssi.gouv.fr
  • O per correu postal: ANSSI, Bureau des contrôles réglementaires, 51 boulevard de la Tour-Maubourg, 75700 Paris 07 SP

El formulari principal, Annexe I, és disponible aquí: formulari PDF.

Aquest document inclou:

  • Identificació completa del sol·licitant;
  • Descripció tècnica dels productes;
  • Modalitats d’exportació previstes;
  • Compromisos de conformitat amb la legislació de la UE i nacional.

Gràcies a aquest rigor, Freemindtronic ha pogut exportar legalment els mòduls DataShielder NFC HSM Defense, amb la validació del seu soci exclusiu AMG Pro.

5. Cooperació andorrana i recursos pedagògics: una obertura estratègica

Mentre l’aplicació de la Llei andorrana sobre els béns de doble ús tot just comenca, els actors públics i privats poden tenir un paper estratègic en la difusió de bones pràctiques. Aquesta dinàmica representa una gran oportunitat per estructurar un ecosistema virtuós d’acompanyament normatiu i de sensibilització dels operadors econòmics.

En particular, Andorra disposa d’un potencial de co-construcció entre institucions i empreses innovadores, amb respecte a les seves prerrogatives respectives. En aquest context, esdevé pertinent desenvolupar eines d’ajuda per a la comprensió de la regulació i oferir informació clara i estructurada als professionals implicats.

5.1 Absència de guies institucionals: un buit a omplir

La regulació andorrana sobre els béns de doble ús, tot i estar publicada al BOPA, pateix actualment una manca de documentació aplicada. Encara no s’han publicat punts d’informació especialitzats, tutorials administratius o guies de conformitat per part de les institucions públiques.

5.2 Contribució de Freemindtronic: contingut pedagògic, guia pràctica i sensibilització

Basant-se en la seva experiència reguladora, Freemindtronic ha iniciat la redacció d’una guia pràctica de conformitat, co-marcable amb entitats com la Duana Andorrana (enllaç oficial).

Aquesta iniciativa té per objectiu:

  • Explicar de manera entenedora els procediments de sol·licitud d’autorització;
  • Proposar models tipus de documents conformes al Decret 207/2025;
  • Difondre les obligacions essencials per a l’exportació de béns sensibles.

5.3 Eines digitals disponibles

Paral·lelament, Freemindtronic ha publicat diversos recursos accessibles en línia sobre la regulació internacional dels productes de doble ús, en particular:

Aquests recursos es presenten com a complements informatius fiables als textos oficials i contribueixen a la implementació de la Llei andorrana sobre els béns de doble ús.

Alineació del règim andorrà amb la normativa internacional

El règim andorrà de control de les exportacions de doble ús  forma part d’un marc regulador global, on cada jurisdicció imposa estàndards específics per a la regulació i el seguiment dels fluxos comercials sensibles. A causa del seu acord duaner amb la Unió Europea, Andorra es beneficia de peculiaritats que influeixen en el seu enfocament de les exportacions i les exempcions aplicables.

No obstant això, la normativa vigent a les grans potències econòmiques – la Unió Europea, els Estats Units, el Regne Unit, Suïssa, els països de la Commonwealth – influeix en les obligacions dels exportadors andorrans. Aquesta dinàmica es reflecteix en:

  • L’adopció d’estàndards internacionals com els estàndards de Wassenaar i el Reglament de la UE 2021/821.
  • Harmonització gradual dels procediments d’exportació a mercats estratègics.
  • Restriccions a determinades categories de mercaderies segons destinacions i controls extraterritorials.

Per tal de comparar aquestes regulacions i avaluar el seu impacte en el comerç intracomunitari, a la taula següent es presenta un resum de la normativa internacional, les seves dates d’entrada en vigor i les seves implicacions per a Andorra.

Marc normatiu de les principals jurisdiccions

Jurisdicció Regulació Data d’entrada en vigor Data de curació Particularitats per a la
Unió Europea Reglament (UE) 2021/821 9 de setembre de 2021 Des del 2022 amb la guerra d’Ucraïna Lliure circulació dins de la UE, excepte l’article IV per a determinades mercaderies.
Estats Units (EAR) 15 CFR 730 i següents. 13 de setembre de 1979 2022 – Reforç de les sancions contra Rússia i la Xina Regla de minimis, extraterritorialitat, sancions de l’OFAC. Oficina d’Indústria i Seguretat
El Regne Unit Ordre de control d’exportacions 2008 17 de desembre de 2008 2022 – Alineació amb les sancions de la UE i els EUA contra Rússia Llicència a través de SPIRE, règim nacional post-Brexit. Control d’exportacions del Regne Unit
Suïssa Ordenança OCB, SR 946.202 1 de juliol de 2012 2023 – Adopció de sancions selectives Alineació amb la UE, però amb autoritzacions específiques. SECO suïssa
El Marroc Llei nº 42-18 17 de desembre de 2020 1 de gener de 2025 Llicència obligatòria a partir de l’1 de gener de 2025, amb una fase transitòria de tres mesos.
Ucraïna Llei d’Ucraïna sobre control d’exportacions 27 de juny de 2012 2022 – Sancions generalitzades contra Rússia Regulació estricta de les exportacions i control millorat de les mercaderies sensibles.
Israel Regulacions israelianes de doble ús 2016 2023 – Reforç dels controls militars d’exportació Estricte control de les exportacions, alineació parcial amb els estàndards de Wassenaar.
Rússia Regulacions russes sobre exportacions sensibles 2003 2022 – Enduriment de les restriccions a causa de les sancions internacionals Control estricte de les exportacions estratègiques.
Xina Regulacions de doble ús de la Xina 2020 2023 – Més dur amb les exportacions de semiconductors i IA Estricte règim de control i restriccions tecnològiques.
Singapur Normativa de control d’exportacions 2003 2022 – Augment de les restriccions a les tecnologies estratègiques Regulació estricta dels articles de doble ús.
Brazil Normativa brasilera sobre exportacions estratègiques 2011 2024 – Reforç de sancions i controls tecnològics Control d’exportacions a través del Ministeri de Comerç Exterior.

Efecte extraterritorial i singularitat andorrana

L’  efecte extraterritorial  de la normativa nord-americana (AEOI) i europea (Reglament UE 2021/821) afecta la gestió de les exportacions d’Andorra. No obstant això, gràcies a l’Acord Duaner de 1990, Andorra es beneficia d’una unió duanera parcial amb la UE, que permet la lliure circulació de  productes industrials (capítols 25 a 97 de l’aranzel duaner) un  cop introduïts a la cadena europea, sense tràmits addicionals.

Així, una anàlisi en profunditat suggereix que és possible exportar productes de doble ús d’Andorra a la Unió Europea sense autorització prèvia, subjecte a les condicions següents:

  • Compliment de les normes europees.
  • Identificació mitjançant un número EORI.
  • No hi ha restriccions específiques enumerades a l’annex IV del Reglament Europeu.

Aquesta peculiaritat normativa diferencia Andorra dels Estats membres de la UE, que han d’aplicar estrictes règims de control de les exportacions. No obstant això,  encara cal una major vigilància, especialment pel que fa als desenvolupaments legislatius internacionals que podrien reforçar els requisits duaners.

6. Alineació del règim andorrà amb les regulacions internacionals

La promulgació de la Llei andorrana sobre els béns de doble ús (Llei 10/2025) marca una evolució significativa dins de l’arquitectura normativa del país, en establir les primeres bases per a un control d’exportació reglamentat. Aquesta secció analitza l’abast material, els actors institucionals implicats i els efectes concrets per als operadors econòmics, en un context d’integració progressiva al marc europeu.

6.1 Lliure circulació dins de la UE

El Reglament (UE) 2021/821 permet, en general, la lliure circulació dels béns de doble ús dins del mercat interior de la UE, excepte per a productes especialment sensibles inclosos a l’Annex IV. Això implica que, un cop un bé forma part de l’àmbit de la UE, la seva reexportació cap a un altre Estat membre no requereix autorització addicional, llevat de casos particulars.

6.2 Andorra i la Unió Duanera Parcial

L’Acord del 1990 estableix una unió duanera parcial entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que cobreix els capítols 25 a 97 del Tarifa Duaner Comuna. Aquest acord permet la lliure circulació de mercaderies, suprimint barreres aranzelàries per als productes concernits.

Segons les anàlisis del CEPS, els productes prèviament importats a Andorra des d’un Estat tercer i que disposin d’un número EORI poden circular lliurement per la UE sense formalitats addicionals, excepte els productes del tabac, que resten sotmesos a regulacions específiques.

6.3 Implicacions per als béns de doble ús

Una conclusió a verificar és si, sobre la base de l’acord duaner i el reglament europeu, esdevé possible exportar béns de doble ús des d’Andorra cap a la UE sense autorització prèvia andorrana, sota certes condicions:

  • Conformitat amb les regulacions europees;
  • Identificació clara mitjançant número EORI;
  • Absència de restricció específica (Annex IV del Reglament (UE) 2021/821).

Si aquestes condicions es compleixen, representaria una singularitat notable en relació amb les regulacions dels Estats membres de la UE.

6.4. Beneficis directes per als industrials andorrans del sector dual i defensa

La reforma duanera impulsada per la Llei 10/2025 i el seu decret d’aplicació proporciona als industrials andorrans condicions operatives estratègiques en un entorn altament regulat a escala internacional..

✔ Oportunitat reguladora: Les empreses andorranes que desenvolupen o fabriquen tecnologies d’ús dual o militar poden ara exportar lliurement cap a la UE sense necessitat d’iniciar procediments d’autorització andorrans, excepte per als béns recollits a l’Annex IV.

En aquest sentit, diversos dispositius criptogràfics “fabricats a Andorra” de la gamma DataShielder NFC HSM o PGP HSM, malgrat estar classificats dins de la categoria 5, part 2 del Reglament (UE) 2021/821, no estan inclosos a l’Annex IV i per tant es beneficien plenament de l’exempció europea contemplada per aquesta nova normativa andorrana:

Impactes concrets:

  • Acceleració dels terminis de comercialització a la UE, suprimint una etapa d’autorització local sovint llarga i incerta;
  • Avantatge competitiu sobre els exportadors de la UE, que encara han de sol·licitar autoritzacions intraeuropees per als mateixos béns;
  • Simplificació dels tràmits duaners a través de la integració del règim EORI, valoritzable en tots els Estats membres;
  • Reforç de l’atractiu territorial per a implantacions industrials sobiranes, a la proximitat immediata del mercat europeu.

6.5 Il·lustracions pràctiques: models de conformitat

A tall d’il·lustració, es presenten dos models de documents inspirats en les annexes del Decret 207/2025 per facilitar l’adaptació immediata.

Model A – Formulari de sol·licitud d’autorització d’exportació de béns de doble ús

DESTINATARI:
Duana Andorrana – Despatx Central de Duana
Av. Fiter i Rossell, núm. 2, bloc A, Escaldes-Engordany, AD700

  1. Tipus de sol·licitud:
    [ ] Exportació puntual – Data estimada: ____
    [ ] Exportació recurrent – Període: del ____ al ____
  2. Exportador:
    Nom/Raó social: ____
    NRT: ____
  3. Destinatari:
    Nom/Raó social: ____
    Adreça completa: ____
    Activitat econòmica relacionada amb els béns: ____
    Lloc web: ____
  4. Destinatari final (si escau):
    Nom/Raó social: ____
    Adreça completa: ____
    Activitat: ____
    Lloc web: ____
  5. Béns a exportar:
    Codi TARIC (10 dígits): ____
    Descripció: ____
    Quantitat/Unitat: ____
    Valor (€): ____
    País d’origen: ____
    País de procedència: ____
  6. Dades contractuals:
    Data del contracte: ____
    Codi del règim duaner: ____
    Ús final detallat: ____
    Documents adjunts: [ ] Declaració de destinació final

Data, lloc, segell i signatura

Model B – Declaració de destinació final

DESTINATARI:
Duana Andorrana – Despatx Central de Duana
Av. Fiter i Rossell, núm. 2, bloc A, Escaldes-Engordany, AD700

  1. Exportador:
    Nom/Raó social: ____
    NRT: ____
  2. Comprador:
    Nom/Raó social: ____
    Adreça completa: ____
  3. Béns afectats:
    Descripció: ____
    Quantitat/Unitat: ____
  4. Ús previst:
    Activitat econòmica del comprador: ____
    Ús/destinació dels béns: ____

Em comprometo a:
– Utilitzar els béns exclusivament segons l’ús declarat;
– No reexportar-los sense autorització de les autoritats del país de destinació.

Data, lloc, signatura, segell, funció del signant

6.6. Sancions, embargaments i buit regulador a Andorra

Tot i que Andorra ha reforçat recentment el seu marc legislatiu amb la Llei andorrana sobre els béns de doble ús, en particular a través de l’article 267, paràgraf 3, lletra f de la Llei 10/2025, persisteix una zona grisa preocupant pel que fa a sancions i embargaments. Aquesta llei defineix les condicions d’autorització d’exportació per als béns sensibles criptogràfics, però no preveu cap mecanisme de control a posteriori ni dispositiu repressiu autònom en cas d’incompliment de les seves obligacions.

A les jurisdiccions europees i nord-americanes, aquesta mancança donaria lloc a un sistema detallat tant administratiu com penal. Per exemple, el Reglament (UE) 2021/821 estableix procediments clars per a la repressió d’infraccions, mentre que els Estats Units disposen d’un arsenal normatiu sòlid a través de l’EAR i de les sancions de l’OFAC. A Suïssa i a França, l’exportació no autoritzada de tecnologies de doble ús és objecte de sancions severes, inclosa la responsabilitat penal dels directius.

A l’inrevés, el marc jurídic exportador andorrà encara presenta mancances estructurals quant a la resposta davant infraccions. Aquesta absència d’un règim sancionador explícit obre un buit normatiu que pot exposar el país a riscos d’abús i posar en qüestió la seva cooperació internacional, especialment en el marc del Reglament europeu esmentat.

A tenir en compte: En absència d’un dispositiu autònom de sancions, Andorra podria ser objecte d’una invocació de responsabilitat extraterritorial per part dels seus socis comercials, especialment si les seves tecnologies de doble ús són desviades a usos prohibits.

6.7. Cap a una governança andorrana del doble ús: inspiració europea i marc operatiu

Davant les mancances detectades en el règim actual, sembla oportú consolidar progressivament una governança nacional andorrana del control d’exportació. Aquesta podria inspirar-se útilment en els dispositius implantats a França i Espanya, sense fer una transposició mecànica, sinó amb respecte per la sobirania jurídica d’Andorra.

Exemple francès:
El control dels béns de doble ús a França és competència de la Subdirecció de Comerç Internacional de Béns Estratègics (SBDU), vinculada a la Direcció General d’Empreses (DGE). Aquest organisme concedeix autoritzacions d’exportació en coordinació amb la Duana i el Ministeri de les Forces Armades a través del Servei d’Informació i Documentació (SID) per a un seguiment reforçat postexportació.
🔹 SBDU: Autoritat competent en matèria de control i emissió de llicències.
➡ Ministeri d’Economia – Béns de doble ús
🔹 Coordinació amb la Duana: Seguiment dels fluxos comercials sensibles i verificació de conformitat.
➡ Direcció General de Duanes i Drets Indirectes (DGDDI)
🔹 Ministeri de Defensa – SID: Anàlisi de riscos i control estratègic de les exportacions.
➡ Servei d’Informació i Documentació (SID)
Exemple espanyol: La Secretaria d’Estat de Comerç (SECOMS) i la Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús (JIMDDU) asseguren una coordinació interministerial centralitzada per decidir sobre les exportacions de material de defensa i doble ús.
🔹 SECOMS: Responsable de l’aplicació de regulacions sobre exportacions i importacions sensibles.
➡ Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme
🔹 JIMDDU: Òrgan intergovernamental competent sobre exportacions estratègiques.
➡ Decret oficial BOE 2023-21672
🔹 Informe semestral sobre exportacions de material de defensa i béns de doble ús:
➡ Estadístiques i dades (2024)

En aquest context, Andorra podria instaurar un Comitè intergovernamental andorrà del doble ús, integrat per:

  • els ministeris d’Afers Exteriors, Finances i Justícia,
  • la Duana Andorrana,
  • experts en dret internacional i tecnologies sensibles,
  • representants del sector industrial habilitat.

Aquest comitè tindria el mandat d’elaborar una doctrina sobirana d’exportació, adoptar un decret d’aplicació autònom que defineixi sancions i controls, i coordinar la cooperació amb els socis europeus.

Aquesta inspiració té una legitimació especial, ja que els dos estats de referència – França i Espanya – són també coprínceps constitucionals d’Andorra. La seva influència institucional i arrelament històric confereixen a les seves pràctiques un estatus de referència compatible amb l’ordre jurídic andorrà.

Accions pràctiques a implementar des d’ara

  • Mantenir una matriu de conformitat que encreui les exigències de la Llei 10/2025, els règims extraterritorials (US EAR, UK OGEL…) i les obligacions contractuals amb els socis estrangers.
  • Verificar sistemàticament les llistes de control de la UE i altres jurisdiccions, en especial l’annex IV del Reglament (UE) 2021/821 abans de qualsevol exportació intraeuropea.
  • Formar els equips en normes de traçabilitat duanera i obligacions relatives als identificadors EORI, especialment per a exportacions cap a la UE.
  • Integrar clàusules de control d’exportació en tots els contractes que continguin elements tecnològics sensibles, incloent-hi restriccions de reexportació i compromisos de no desviació.
  • Implantar una vigilància activa sobre les autoritzacions generals d’exportació (GEA) europees i nacionals, incloent-hi modificacions d’abast o condicions d’ús.

7. Abast normatiu i perspectives d’aplicació

A la llum de les disposicions introduïdes per la Llei andorrana sobre els béns de doble ús i el seu decret d’aplicació, sembla evident que el legislador andorrà ha fet un pas estructurant cap a una convergència amb els estàndards europeus, tot preservant l’especificitat jurídica del Principat d’Andorra. L’articulació entre el dret intern, el dret de la Unió Europea i els règims extraterritorials internacionals (US EAR, UK, Wassenaar) exigeix a partir d’ara una vigilància constant per part dels operadors econòmics, a fi de garantir la conformitat dinàmica de les seves pràctiques exportadores.

En aquest sentit, la trajectòria anticipadora i ètica de Freemindtronic — il·lustrada per actuacions documentades i una doctrina de conformitat consolidada — constitueix un model transferible. Demostra que la iniciativa privada pot contribuir útilment a la construcció d’un règim jurídic coherent, en benefici tant de l’Estat com dels actors industrials.

Correspon ara a les autoritats andorranes competents continuar amb l’esforç d’acompanyament normatiu, en particular mitjançant la producció de doctrines administratives, guies oficials i la posada en marxa de formacions i finestretes especialitzades. En paral·lel, les empreses han d’institucionalitzar una vigilància reguladora integrada, articulada amb matrius d’impacte extraterritorial, per fer de la conformitat exportadora un veritable eix estratègic.

Així, la implementació efectiva i fluida d’aquest règim es fonamenta en una sinergia entre dret, tecnologia i responsabilitat compartida. Traça els contorns d’un nou pacte normatiu andorrà basat en la transparència, la seguretat jurídica i l’ambició d’un model econòmic obert però rigorosament regulat.

8. Enfocament comparatiu i prospectiu: cap a una doctrina andorrana del doble ús

La reforma del Codi de Duana mitjançant la Llei 10/2025, del 13 de maig, juntament amb el Reglament d’execució sobre l’exportació de béns de doble ús (Decret 207/2025), ofereix una oportunitat inèdita per al Principat d’Andorra de construir una doctrina pròpia en matèria de control estratègic, alineada però diferenciada dels règims europeus (UE), francès, espanyol i suís.

Comparacions doctrinals i marcs jurídics

França: el règim francès es fonamenta en el Codi de la defensa, l’ordre del 8 de juliol de 2015 per a les AIMG i l’ordre del 2 de juny de 2014 per a les LEMG, combinats amb decisions puntuals de suspensió de derogacions. Distingix rigorosament entre materials classificats (cat. ML) i béns de doble ús (cat. DU), i imposa procediments complexos i centralitzats, incloses les importacions temporals de materials amb finalitats d’exhibició.

Espanya: sota l’empara del Reial decret 679/2014, Espanya també aplica el Reglament (UE) 2021/821, amb una interpretació administrativa sovint conservadora. La classificació en matèria de criptologia o de components electrònics és sistemàtica, i l’exportació cap a països tercers (fora de la UE) està subjecta a un seguiment reforçat.

Suïssa: tot i no ser membre de la UE, Suïssa adopta una política d’equivalència basada en la Güterkontrollverordnung (GKV) i l’Ordenança sobre el material de guerra (OMG). L’autoritat SECO supervisa un règim fluid però rigorós, amb èmfasi en la transparència comercial i la conformitat extraterritorial.

Unió Europea: el Reglament (UE) 2021/821 (versió consolidada) estableix una base harmonitzada fonamentada en les llistes de control, els criteris de seguretat internacional i l’anàlisi de risc per país.

Reptes específics per a Andorra: cap a una doctrina nacional del doble ús

Recomanació estratègica: formalitzar una doctrina andorrana del doble ús a través d’una Carta oficial interinstitucional amb les empreses del sector, basada en el reglament (UE) 2021/821 i la pràctica d’exportació sobirana.

La Carta Ètica entre Freemindtronic i el Govern d’Andorra prefigura aquesta doctrina, integrant els principis de transparència, no proliferació, desenvolupament sostenible i sobirania jurídica. Constitueix una base rellevant per estendre la regulació a segments tecnològics emergents, com ara sistemes d’autenticació distribuïda, mitjans criptològics d’ús ciberdefensiu, o tecnologies fonamentades en ADN digital.

Perspectives d’evolució reguladora

La UE preveu ampliar l’àmbit d’aplicació del règim de doble ús a tecnologies crítiques com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat i la cadena de blocs, en el marc de l’estratègia de seguretat econòmica europea (Comunicació COM(2023) 249 final). Andorra haurà d’anticipar aquests moviments per mantenir l’equivalència reguladora.

Reptes futurs i sobirania tecnològica andorrana

La dinàmica actual impulsa el país a estructurar una capacitat nacional de doctrina, supervisió i innovació reguladora sobre el doble ús, incloent:

  • IA i sistemes autònoms amb possibles usos militars o cibernètics;
  • Ciberseguretat avançada fora de xarxa amb arquitectura de confiança de maquinari (DataShielder NFC HSM);
  • Sobirania de les cadenes de valor i reducció de dependències extraterritorials (núvol, components, certificacions);
  • Normes d’exportació sobiranes integrant anàlisi del risc ètic i geopolític.
Acció proposada: creació d’un Comitè intergovernamental andorrà del doble ús, incloent actors industrials, experts en dret internacional i agències de seguretat, per pilotar una doctrina adaptativa conforme als compromisos internacionals i a la sobirania tecnològica d’Andorra.
Interès pràctic: un glossari clarifica els termes tècnics, normatius o jurídics complexos, com AIMG, LEMG, DU, reglament (UE) 2021/821, criptologia d’ús dual, conformitat extraterritorial, etc. Això evita sobrecarregar el cos del text i garanteix la llegibilitat per a públics diversos (juristes, industrials, administració, socis estrangers).

Glossari d’acrònims i termes especialitzats

  • AIMG : Autorització d’importació de material de guerra (França)
  • LEMG : Llicència d’exportació de material de guerra (França)
  • DU : Béns de doble ús (amb finalitat civil i militar)
  • Codi de Duana : Codi duaner d’Andorra
  • Reglament (UE) 2021/821 : Règim europeu de control dels béns de doble ús
  • EAR / ITAR : Normatives d’exportació nord-americanes amb abast extraterritorial
  • SECO : Autoritat suïssa encarregada del control d’exportacions (via GKV i OMG)
  • GKV : Ordenança suïssa sobre el control de béns (Güterkontrollverordnung)
  • OMG : Ordenança suïssa sobre el material de guerra
  • TARIC : Tarifa duanera integrada de la Unió Europea
  • EORI : Número d’identificació duaner europeu requerit per a importació/exportació
  • PDU : Plataforma francesa de declaració d’exportacions de béns de doble ús
  • COM(2023) 249 final : Comunicació de la Comissió Europea sobre l’estratègia de seguretat econòmica
  • Carta ètica DU : Acord entre el Govern d’Andorra i Freemindtronic per a la regulació sobirana de tecnologies duals concebudes, desenvolupades i fabricades a Andorra

FMTAD

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.